Preservació de la fertilitat en pacients oncològics

A diferència dels homes, les dones neixen amb totes les cèl·lules reproductores (oòcits) de què disposaran al llarg de la seva vida reproductiva. En el moment del naixement disposen d’entre 1 i 4 milions d’oòcits, en l’època de la pubertat o inici de la primera ovulació aquesta xifra es redueix fins als 200.000-300.000 òvuls i als 37 anys la reserva ovàrica és d’uns 25.000 òvuls. A partir dels 37 anys, la pèrdua d’oòcits s’accelera ràpidament fins a arribar al període de la menopausa.

Els tractaments oncològics de quimioteràpia i radioteràpia causen una disminució importantíssima de la reserva d’òvuls —en alguns casos completa—, cosa que pot donar lloc a una fallada ovàrica prematura o a problemes greus de fertilitat.

Moltes dones amb algun tipus de càncer o que pateixen esclerosi múltiple o malalties autoimmunes (com lupus o artritis reumatoide) necessiten sotmetre’s a tractaments de quimioteràpia i radioteràpia que comprometen la seva fertilitat. En aquestes situacions, les possibilitats de preservació de la fertilitat adquireixen una importància extraordinària.

Què és la vitrificació d’oòcits?

La vitrificació d’oòcits és una nova tècnica de congelació ultraràpida que impedeix la formació de cristalls intracel·lulars, que era la principal causa de ruptura de la membrana cel·lular en les tècniques que s’utilitzaven poc temps enrere. D’aquesta manera, la vitrificació permet una millor preservació de les estructures internes dels òvuls.

La taxa de supervivència dels oòcits a la descongelació se situa entre el 77 i el 96 %. El percentatge de fertilització posterior és del 77-91 % i la taxa d’implantació és d’entre el 33 i el 58 %.

La vitrificació d’oòcits és la tècnica més recomanada per a la preservació de la fertilitat en pacients oncològiques. És una tècnica de baixa complexitat, amb 14 dies de durada i que consisteix en la congelació d’òvuls per tal que puguin ser recuperats i fecundats en el futur.

En quins casos es recomana?

  • Dones amb càncer que rebran tractament de quimioteràpia o radioteràpia.
  • Dones amb malalties autoimmunes que precisen tractament amb quimioteràpia o radioteràpia.
  • Dones que seran sotmeses a cirurgies que afecten els ovaris (a causa d’una endometriosi, quists ovàrics benignes, etc.).
  • Dones decidides a posposar la maternitat per raons socials (principalment, falta de parella) que volen conservar la qualitat dels seus òvuls.
  • Parelles contràries a l’existència d’embrions sobrants per les implicacions ètiques que això comporta.

Fases de la tècnica

El procés requereix una estimulació ovàrica amb hormones i l’aspiració dels oòcits per via vaginal sota anestèsia (sedació). Els oòcits es carreguen en palletes i se submergeixen en nitrogen líquid a una temperatura de −196°C. Les palletes amb els oòcits congelats s’emmagatzemen en suports individuals perfectament identificats i es conserven en tancs de nitrogen líquid a la mateixa temperatura i durant el temps que sigui necessari.

Quan la dona decideix recuperar els seus òvuls per cercar l’embaràs, els oòcits es descongelen i es fecunden amb semen de la parella o de donant.

Tinc temps de congelar els meus òvuls abans d’iniciar la quimioteràpia?

La prioritat de les pacients és començar el tractament de quimioteràpia o radioteràpia al més aviat possible. Per aquest motiu, és fonamental obtenir el nombre suficient d’oòcits en un període molt breu de temps. Gràcies als fàrmacs antagonistes de l’hormona GnRH i a la pauta d’estimulació ovàrica de protocol curt, el tractament de vitrificació es pot iniciar en qualsevol moment del cicle menstrual. Així, entre la primera visita i fins a l’extracció dels òvuls no passen més de 14-16 dies. Una vegada completat, la pacient ja es pot sotmetre al tractament de quimioteràpia o radioteràpia.