L’ ovodonació: en què consisteix?

En una ovodonació, es realitza una FIV (fecundació in vitro) amb la particularitat que els òvuls són d’una donant i els espermatozoides són de la parella receptora. També hi pot haver el cas, si es tracta de dones que afronten la maternitat sense parella, que l’esperma també sigui de donant.

En la majoria de casos, les pacients que venen a un tractament de reproducció assistida ho fan en edats avançades. Per aquest motiu, els òvuls de la dona van perdent de manera natural la seva capacitat per ser fecundats, fins a arribar al punt que resulta necessari recórrer als d’una altra dona per aconseguir un embaràs, i per això recorren a la donació d’òvuls.

L’ovodonació és, a més, el tractament de reproducció assistida amb una taxa d’èxit més important.

Quins són els límits de la reserva ovàrica?

El factor més important que determina realitzar un tractament amb donació d’òvuls és l’edat de la pacient. És a partir dels 35 anys quan la qualitat i la quantitat dels oòcits d’una dona disminueixen. Al CIRH, moltes de les nostres pacients opten per la donació d’òvuls en edats entre els 40 i els 45 anys, ja que llavors la probabilitat d’embaràs amb fecundació in vitro o amb els seus propis òvuls és molt baixa.

Des de la pubertat, les dones produeixen un òvul madur aproximadament cada 28 dies, que és el que dura el cicle menstrual de la dona. Si un espermatozoide el fecunda, es convertirà en un preembrió. Si l’òvul no és fecundat, es perdrà amb l’hemorràgia menstrual.

Per conèixer la reserva ovàrica, és a dir, la capacitat dels ovaris per produir òvuls, al CIRH es realitzen una sèrie de proves a aquelles dones que fa més d’un any que cerquen l’embaràs sense èxit. D’aquesta manera, s’avalua la resposta de l’ovari quan se’l sotmet a una estimulació ovàrica. Com que cada cas és únic, des del CIRH s’aconsella realitzar un diagnòstic personalitzat, en què l’expert avaluarà quin és el millor tractament per al teu cas.

Quines dones necessiten optar per la donació d’òvuls?

L’ovodonació es realitza, principalment, en pacients que presenten una reserva ovàrica baixa o una mala qualitat dels ovaris, mal funcionament d’aquests o un nombre insuficient d’oòcits per aconseguir l’embaràs. Així mateix, també poden ser receptores de la donació aquelles dones amb menopausa precoç, és a dir, aquelles que han esgotat la seva reserva ovàrica anys abans del que seria natural; aquelles a les quals els manquen els ovaris o quan aquests han estat sotmesos a algun tipus d’operació. També hi ha dones més joves, per fallades en una fecundació in vitro.

Sobre el procediment

El procediment de l’ovodonació consisteix, en primer lloc, a preparar l’úter de la pacient per tal que, en el moment d’obtenir els òvuls, es puguin fecundar amb els espermatozoides. A continuació, es deixen en el seu úter els embrions ja fecundats perquè s’hi desenvolupi un embaràs normal. Això s’aconsegueix a través de l’estimulació.

Abans de començar el tractament, a la dona se li efectuen una sèrie de proves per comprovar el seu estat de salut general.

Qualsevol dona sana que compleixi les condicions que estableix la legislació pot donar els seus òvuls. Les donants són sempre dones d’entre 18 i 35 anys que realitzen una sèrie completa de tests psicològics, mèdics i genètics. Al CIRH, de totes les dones que sol·liciten ser donants, només el 47 % complirà els requisits necessaris per poder realitzar finalment el tractament.

Com es realitza el matching amb la donant?

D’acord amb la Llei 14/2006 sobre tècniques de reproducció assistida a Espanya, la donació és totalment anònima. L’equip mèdic ha de vetllar perquè hi hagi la màxima similitud fenotípica i immunològica entre la donant i la receptora i/o la seva parella. El matching o aparellament entre donant i receptora permet la millor semblança en característiques físiques, com el to de la pell, l’alçada o el color del cabell.

Al CIRH, el nostre equip treballa per oferir un aparellament precís, tenint en compte les teves característiques físiques, així com un grup sanguini compatible. A més, el CIRH t’ofereix també la possibilitat de realitzar un estudi de compatibilitat genètica amb la teva parella.

Com és el tractament amb òvuls de donant?

La tècnica habitual de reproducció assistida que s’empra quan es realitza un tractament amb òvuls de donant és la fecundació in vitro (FIV). La tècnica consisteix a fecundar l’òvul per part de l’espermatozoide; aquesta fecundació té lloc al laboratori, de la mà dels nostres biòlegs experimentats.

En primer lloc, s’estimulen hormonalment els ovaris de la dona per extreure’n els òvuls mitjançant una punció ovàrica. Els òvuls obtinguts es col·loquen en una incubadora, juntament amb els espermatozoides de l’home.

Quina diferència existeix amb la fecundació in vitro?

La fecundació in vitro és la més similar a l’ovodonació, tot i que existeixen algunes diferències entre ambdues.

El principal avantatge d’un tractament de reproducció assistida amb donació d’òvuls és la comoditat per a les dones receptores. Així mateix, ofereix una taxa d’eficàcia en l’embaràs més alta que amb altres tècniques.

En sotmetre’s a aquest tractament, la pacient evitarà un procés d’estimulació vinculat a l’administració d’injeccions, atès que la medicació se subministrarà en la major part del procés per via oral. Tampoc no serà necessària una intervenció quirúrgica el dia de la transferència d’embrions; tan sols està prevista una sedació.