El dia de l’ovulació es col·loquen dins de l’úter mitjançant una cànula fina que s’introdueix a través del coll de l’úter i s’injecten, sense cap molèstia per a la dona. Es tracta d’un procés segur, senzill i indolor que no requereix ingrés ni repòs, similar a una revisió ginecològica.

Inseminació artificial conjugal

El tractament d’inseminació artificial conjugal és la tècnica de reproducció assistida més senzilla que existeix. T’expliquem en què consisteix.

Inseminació artificial amb donant de semen

La inseminació artificial amb semen de donant (IAD) consisteix en la col·locació d’una mostra de semen, prèviament preparada al laboratori.


Inseminació artificial conjugal

El tractament d’inseminació artificial conjugal és la tècnica de reproducció assistida més senzilla que existeix. T’expliquem en què consisteix.

Què és la inseminació artificial conjugal?

La inseminació artificial conjugal és una tècnica mitjançant la qual s’introdueixen a l’úter espermatozoides de la parella seleccionats d’una mostra de semen especialment preparada. S’utilitzen els espermatozoides de més qualitat i mobilitat perquè puguin arribar a fecundar l’òvul.

Quan es recomana?

  • En casos de esterilidad masculina: Por causas anatómicas (incapacidad para depositar el semen en la vagina), psicológicas (impotencia, por ejemplo) o si existe oligoastenoteratozoospermia leve (la concentración, la movilidad y la morfología de los espermatozoides es más baja de la necesaria para conseguir un embarazo de forma natural).
  • En casos d’esterilitat masculina: per causes anatòmiques (incapacitat per dipositar el semen a la vagina), psicològiques (impotència, per exemple) o si hi ha oligoteratoastenozoospèrmia lleu (la concentració, la mobilitat i la morfologia dels espermatozoides són més baixes del necessari per aconseguir un embaràs de manera natural).
  • En casos d’esterilitat femenina: davant d’alteracions anatòmiques i funcionals del coll de l’úter (factor cervical), endometriosi (creixement de teixit endometrial fora de l’úter) o disfuncions ovulatòries.
  • Esterilitat d’origen desconegut.
  • Esterilitat immunològica: per l’acció d’anticossos antiespermàtics.

Fases de la IAC

  • Estimulació i control dels ovaris: es pot aprofitar el cicle natural de la dona o bé realitzar una petita estimulació dels ovaris mitjançant hormones. Cap al dia 8 del cicle es fa el primer control ecogràfic per supervisar el creixement fol·licular i el desenvolupament de l’endometri. Aquesta prova es repeteix uns dies més tard fins que hi ha un fol·licle madur per fer ovular. El pas següent és programar la IAC i administrar l’hormona HCG per induir l’ovulació al cap de 36 hores.
  • Capacitació de la mostra de semen: l’home entrega la mostra de semen al laboratori el mateix dia de la inseminació. La mostra es prepara per separar els espermatozoides segons la seva qualitat, mobilitat i capacitat de fecundar. Com a resultat d’aquest procés, s’obté una concentració d’espermatozoides mòbils de diversos milions apta per a la inseminació.
  • Inseminació: el dia de l’ovulació s’introdueix en el coll de l’úter una cànula fina carregada amb la mostra d’espermatozoides per injectar-los. No requereix anestèsia i es realitza en modalitat ambulatòria. Als 15 dies es pot efectuar un test d’embaràs en orina.

Inseminació artificial amb donant de semen

La inseminació artificial amb semen de donant (IAD) consisteix en la col·locació d’una mostra de semen, prèviament preparada al laboratori, a l’interior de l’úter de la dona per tal d’incrementar el potencial dels espermatozoides i les possibilitats de fecundació de l’òvul.

Què és la inseminació amb donant de semen?

En la inseminació artificial amb semen de donant (IAD) s’introdueixen a l’úter espermatozoides procedents del banc de semen del nostre centre. La qualitat i la quantitat dels espermatozoides són òptimes, ja que procedeixen d’homes joves i sans. En la selecció de les mostres cerquem donants amb característiques físiques similars a les de la receptora o la seva parella i amb un grup sanguini idèntic o compatible.

La legislació espanyola estableix que l’equip mèdic sigui el responsable de l’elecció del donant. A més, totes les donacions són de caràcter anònim.

Quan es recomana?

La IAD és recomanable quan l’home té alguna malaltia hereditària, els seus testicles no produeixen espermatozoides (fallada testicular) o bé si hi ha oligoteratoastenozoospèrmia severa (la concentració, mobilitat o morfologia dels espermatozoides de l’home són molt més baixes que el necessari per aconseguir un embaràs de manera natural). També en els casos de dones sense parella masculina.

  • Estimulació i control dels ovaris: es pot aprofitar el cicle natural de la dona o bé realitzar una petita estimulació dels ovaris mitjançant hormones. Cap al dia 8 del cicle es realitza el primer control ecogràfic per supervisar el creixement fol·licular i el desenvolupament de l’endometri. Aquesta prova es repeteix uns dies més tard fins que hi ha un fol·licle madur per fer ovular. El pas següent és programar la IAD i administrar l’hormona HCG per induir l’ovulació al cap de 36 hores.
  • Obtenció de la mostra de semen: la mostra procedeix d’un donant que ha superat un examen mèdic complet (anàlisi de semen, anàlisi de sang i orina, exploració general, estudi de malalties de transmissió sexual, estudi genètic i examen psicològic), que garanteix la qualitat dels espermatozoides i descarta qualsevol patologia. Tots els donants són majors d’edat i firmen un document de consentiment i anonimat de la donació. El semen es congela abans de la seva utilització i es conserva durant un mínim de 6 mesos per assegurar el període de finestra immunològica de certes malalties de transmissió sexual.
  • Inseminació: la inseminació es realitza de manera idèntica a la inseminació artificial conjugal (IAC), però amb el semen criopreservat d’un banc de donants. El dia de l’ovulació s’introdueix al coll de l’úter una cànula fina amb la mostra d’espermatozoides per injectar-los. No requereix anestèsia i es realitza en modalitat ambulatòria. Als 15 dies es pot efectuar un test d’embaràs en orina.