Què és la fecundació in vitro?

La fecundació in vitro (FIV) és una tècnica de reproducció assistida en la qual la fecundació de l’òvul per part de l’espermatozoide té lloc al laboratori, de la mà dels nostres experimentats biòlegs.

En primer lloc, s’estimulen hormonalment els ovaris de la dona per extreure els òvuls mitjançant una punció ovàrica. Els òvuls obtinguts es col·loquen en una incubadora, juntament amb els espermatozoides de l’home.

La fecundació in vitro es pot realitzar amb òvuls propis i semen de la parella, amb òvuls propis i semen de donant, amb òvuls de donant i semen de la parella o amb òvuls de donant i semen de donant.

Quan es recomana?

  • En casos que afecten la dona com l’endometriosi o patologies en les trompes de Fal·lopi.
  • A causa de factors masculins severs que impedeixen realitzar una inseminació artificial.
  • Després de diversos intents d’inseminació artificial (IAC o IAD) sense aconseguir l’embaràs.
  • En casos d’infertilitat d’origen desconegut.

Fases de la FIV

  1. Estimulació ovàrica: l’estimulació ovàrica consisteix en un tractament hormonal l’objectiu del qual és aconseguir que la dona, en lloc de produir un òvul per cada cicle natural, en produeixi més d’un. Així, hi ha més probabilitats d’obtenir la fecundació i, en conseqüència, més nombre d’embrions, cosa que es tradueix en més probabilitats d’embaràs. El control del creixement dels fol·licles (que contenen els possibles òvuls) es realitza amb ecografies.
    Quan la mida dels fol·licles és l’adequada, es finalitza la fase d’estimulació amb una injecció de l’hormona HCG o similar.
  2. Punció fol·licular: al cap de 34-36 hores de la injecció HCG, s’extreuen els òvuls mitjançant una punció dels ovaris i l’aspiració del líquid fol·licular, controlada per una ecografia amb sonda vaginal. La punció té lloc al quiròfan sota una sedació profunda. La seva durada és d’entre 15 i 30 minuts, aproximadament.
    Després de la punció, els biòlegs especialitzats del laboratori identifiquen els òvuls en els líquids fol·liculars (no tots els fol·licles puncionats contenen un òvul).
  3. Fecundació al laboratori: l’objectiu és obtenir la fecundació dels òvuls extrets amb els espermatozoides, i per això es posen en contacte. Els òvuls i els espermatozoides es tracten i se seleccionen prèviament mitjançant gradients de densitat i altres tècniques.
    El dia següent es constata la presència de dos pronuclis i dos corpuscles polars en cada òvul. Això indica si s’han fecundat correctament. Els embrions es mantenen en cultiu fins al dia de la seva transferència a l’úter. La transferència es realitza dos o tres dies després de la punció fol·licular (en alguns casos, cinc dies més tard).

  4. Transferència embrionària: la transferència és la introducció dels embrions a l’úter mitjançant un catèter. És un procés senzill i indolor que es pot controlar ecogràficament i no necessita anestèsia. Generalment, es transfereixen un o dos embrions. Per tal d’evitar els embarassos múltiples, no es pot superar el nombre màxim de tres embrions.
    Quan s’obtenen més embrions evolutius dels que es transferiran, es poden criopreservar per tal que es puguin utilitzar en cicles posteriors.