Seminograma bàsic - CIRH

De la interpretació de tots aquests valors es pot conèixer millor el potencial fèrtil de cada home i saber si hi ha una normozoospèrmia, és a dir, un semen amb uns paràmetres normals. També es poden arribar a detectar possibles patologies, com oligozoospèrmia (concentració baixa d’espermatozoides), astenozoospèrmia (mobilitat dels espermatozoides inferior a l’estàndard), teratozoospèrmia (alteració en la morfologia) o una combinació d’aquestes anomalies.

Diversos estudis confirmen que molts dels paràmetres analitzats són variables a causa de factors com els dies d’abstinència sexual, el lloc on es recull la mostra, el grau d’excitació, el tabac o l’estrès emocional. Per això, es recomana realitzar almenys dos seminogrames per obtenir un diagnòstic més fiable.

Amb relativa freqüència, dones amb parelles masculines que aparentment són normozoospèrmiques o tenen alteracions lleus en els paràmetres seminals presenten fallades d’implantació, embrions no evolutius o avortaments de repetició. Cal tenir en compte que en el líquid seminal intervenen diverses parts del cos (testicles, epidídim, vesícules seminals, pròstata, etc.), motiu pel qual les cèl·lules poden presentar altres anomalies que no es poden detectar en un seminograma.