Seminograma bàsic - CIRH

De la interpretació de tots aquests valors es pot conèixer millor el potencial fèrtil de cada home i saber si hi ha una normozoospèrmia, és a dir, un semen amb uns paràmetres normals. També es poden arribar a detectar possibles patologies, com oligozoospèrmia (concentració baixa d’espermatozoides), astenozoospèrmia (mobilitat dels espermatozoides inferior a l’estàndard), teratozoospèrmia (alteració en la morfologia) o una combinació d’aquestes anomalies.

Diversos estudis confirmen que molts dels paràmetres analitzats són variables a causa de factors com els dies d’abstinència sexual, el lloc on es recull la mostra, el grau d’excitació, el tabac o l’estrès emocional. Per això, es recomana realitzar almenys dos seminogrames per obtenir un diagnòstic més fiable.

Amb relativa freqüència, dones amb parelles masculines que aparentment són normozoospèrmiques o tenen alteracions lleus en els paràmetres seminals presenten fallades d’implantació, embrions no evolutius o avortaments de repetició. Cal tenir en compte que en el líquid seminal intervenen diverses parts del cos (testicles, epidídim, vesícules seminals, pròstata, etc.), motiu pel qual les cèl·lules poden presentar altres anomalies que no es poden detectar en un seminograma.

Què és un seminograma?

Un seminograma o espermograma és l’estudi que es realitza d’una mostra de semen amb la finalitat d’analitzar la qualitat seminal. Aquest examen permet determinar el grau de fertilitat masculina en funció de l’aspecte, la liqüefacció, la viscositat, el pH, el volum, així com de la concentració espermàtica i el nombre total d’espermatozoides, la seva mobilitat, la morfologia i la vitalitat espermàtica. A més, també es té en compte l’aglutinació o agregació dels espermatozoides i l’avaluació de la presència d’altres tipus cel·lulars en el semen.

Com es realitza un seminograma?

Per realitzar aquesta prova, l’home ha de recollir una mostra de semen, ejaculant dins d’un pot estèril, preferiblement mitjançant la masturbació, per no contaminar la mostra. És necessari que el pacient hagi passat un període d’abstinència de 3 a 5 dies. La mostra recollida s’ha de mantenir a temperatura ambient i després, al laboratori, es procedeix a processar-la.

Què detecta el seminograma?

A partir dels resultats de l’anàlisi de semen, no podem predir si un determinat home pot ser pare biològic o no. Això no obstant, l’anàlisi del semen ens pot donar informació sobre problemes en els òrgans genitals del baró. En l’estudi d’un seminograma s’analitzen diferents paràmetres sobre el semen, que tenen un significat diferent segons el tipus de pacient. A vegades, amb els resultats d’un seminograma es poden detectar defectes que amaguen certes malalties més greus, com, per exemple, prostatitis, varicocele, orquitis o tumors testiculars.

Quins són els valors normals del seminograma?

Les dades més importants que analitza el seminograma i els seus valors normals són:

  • El volum de semen en una ejaculació, que hauria de ser més gran o igual a 1,5 ml.
  • El color i l’olor, observables a simple vista. La mostra ha de ser blanc nacrat.
  • El pH: l’habitual és que sigui més gran o igual a 7,2.
  • La concentració estudia el nombre d’espermatozoides per mil·lilitre. El normal és que aquest paràmetre sigui igual o superior a 15 milions per ml.
  • La mobilitat total dels espermatozoides ha de ser com a mínim d’un 40 % i la mobilitat progressiva, d’un 32 %.
  • Quant a la seva morfologia, es considera que hi ha d’haver més del 4 % d’espermatozoides normals en una ejaculació.
  • La vitalitat és un altre factor important, i el normal és que hi hagi un 58 % o més d’espermatozoides vius.

Això no obstant, cal tenir en compte que és normal que un paràmetre o diversos apareguin alterats en gent sana. Sempre s’haurà d’esperar a la consulta del metge i no alarmar-se; ell us explicarà els resultats i les seves conseqüències.