Fertilitat masculina: alteracions en l’home

Quan es registren alteracions en l’home, els espermatozoides no aconsegueixen fecundar l’oòcit, de manera que l’embrió no arriba a desenvolupar-se correctament i l’embaràs no té lloc.
En aproximadament la meitat dels casos d’infertilitat hi ha alteracions del factor masculí, pures o associades al femení.

Qualsevol alteració del factor masculí pot comportar dificultats per aconseguir l’embaràs, i el que s’aconsella és afrontar-ho com un assumpte de parella. Per aquest motiu, és imprescindible un examen mèdic de l’home i de la dona abans d’iniciar qualsevol tractament.

En el CIRH duem a terme una sèrie d’estudis recomanats a l’home abans de realitzar un tractament de reproducció assistida per detectar, examinar i tractar de manera individualitzada possibles anomalies com varicoceles, fimosis, infeccions urinàries, disfuncions erèctils o ejaculació precoç.

Varicocele

La varicocele és la dilatació amb presència de varices d’una o més venes de la xarxa de petites venes situades en el cordó espermàtic, encarregades de drenar les venes espermàtiques. La presència de la varicocele impedeix que la sang circuli correctament i, en moltes ocasions, altera el nombre, la mobilitat i la morfologia dels espermatozoides.

A més de les alteracions que pugui causar en la qualitat del semen, en alguns casos produeix també molèsties en els testicles.

La varicocele presenta diferents graus, i el seu tractament és quirúrgic, mitjançant una lligadura alta de la vena espermàtica. Es tracta d’una intervenció que requereix un dia d’ingrés, mentre que la lligadura per via inguinal es pot fer amb anestèsia local i en règim ambulatori. L’elecció de la tècnica queda a criteri del cirurgià, en funció de les característiques de cada pacient.

Fimosi

La fimosi és el procés, congènit o adquirit, que dificulta la retracció del prepuci (teixit que recobreix el gland o extrem del penis). A vegades, és el resultat final de processos inflamatoris del prepuci i del gland i, al mateix temps, pot ser un factor que predisposa a aquestes inflamacions.

La dificultat o la impossibilitat de retreure el prepuci té com a conseqüència la mala higiene del gland i l’acumulació d’una secreció que, a llarg termini, pot ser cancerígena. El tractament és la circumcisió, que consisteix en l’extirpació quirúrgica del prepuci.

Infecció urinària

La presència de gèrmens a la pròstata, les vesícules seminals, el conducte deferent, l’epidídim i els testicles pot originar processos inflamatoris de tipus obstructiu, disfuncions secretores glandulars i alteracions de la funcionalitat espermàtica amb o sense simptomatologia clínica. Això no obstant, hi ha un nombre elevat d’individus afectats d’infeccions de la via del semen que no experimenten alteracions dels paràmetres seminals.

Els indicadors que es tenen en compte per efectuar un cultiu de semen són:

  • Baix volum de semen.
  • Sang en l’ejaculació.
  • Alteracions en la liqüefacció (el pas del semen coagulat a un estat líquid).
  • Leucòcits en el semen.
  • Aglutinacions dels espermatozoides.
  • Descens dels marcadors prostàtics: fosfatasa àcida, àcid cítric i zinc.
  • Disminució del nombre i de la mobilitat dels espermatozoides.

Aquests factors poden apuntar a una possible infecció seminal. Gràcies al cultiu de semen, s’obté informació sobre el germen present i, a partir d’aquí, s’estudia el possible tractament a seguir.