Síndrome de l’ovari poliquístic

La síndrome de l’ovari poliquístic (SOP) és un trastorn hormonal que altera l’ovulaciói fa que aquesta desaparegui en ocasions i es produeixi de manera molt irregular, cosa que dificulta que s’obtingui l’embaràs de manera natural. Aquesta alteració té una alta prevalença, i és que afecta al voltant d’1 de cada 10 dones en edat reproductora.

Quins en són els símptomes?


La SOP presenta diversos símptomes, malgrat que no sempre apareixen a la vegada en les dones que la pateixen:

  • Presència de múltiples i petits fol·licles a l’ovari: aquests es poden veure mitjançant ecografia.
  • Alteracions menstruals: en la majoria de casos no es produeix una ovulació normal. Els cicles acostumen a durar 40 dies o més i, alguns mesos, fins i tot no s’arriba a produir la menstruació.
  • Hiperandrogenisme: a causa de les alteracions hormonals que provoca la síndrome, l’organisme produeix més quantitat d’hormones masculines, que poden ocasionar un excés de vellositat en zones com la cara o el pit; també és freqüent l’acne.

Com es diagnostica?

El diagnòstic de la síndrome de l’ovari poliquístic es realitza mitjançant l’anàlisi de la història clínica, una exploració física i ginecològica i la realització d’una analítica sanguínia que analitzi hormones femenines i masculines. Sempre que sigui possible, a més, es realitzarà una ecografia vaginal per estudiar la morfologia de l’ovari.

Com aconsegueixo quedar-me embarassada si tinc síndrome de l’ovari poliquístic?

Per poder aconseguir una ovulació regular i facilitar l’embaràs natural, s’acostumen a recomanar els tractaments hormonals següents:

  • Citrat de clomifè: a través de comprimits orals que s’administren a partir del tercer o cinquè dia de la menstruació, durant 5 dies, es recupera l’ovulació en 8 de cada 10 dones, encara que només la meitat aconsegueix quedar-se embarassada. Es recomana no seguir aquest tractament farmacològic durant més de sis mesos i sense control mèdic.
  • Gonadotropines: administració d’injeccions subcutànies a partir del dia 3 de la menstruació. Es necessiten controls ecogràfics durant el tractament per establir la dosi necessària fins a aconseguir l’ovulació.

Quan aquests tractaments hormonals no siguin suficients, s’indicarà, a més, l’ús de tècniques de reproducció assistida com la inseminació artificial o la fecundació in vitro, en funció del cas.