Esterilitat d’origen desconegut

Què és?

Malgrat que actualment les tècniques de diagnòstic estan molt avançades, un 30 % de les parelles no aconsegueix esbrinar del cert la causa de la seva esterilitat amb els mètodes habituals. Ara bé, si el factor de l’edat s’inclogués entre les causes d’esterilitat, aquest percentatge es reduiria clarament.

Es considera que una parella té infertilitat d’origen desconegut quan la dona experimenta cicles menstruals regulars i els resultats de les proves diagnòstiques següents estan dins dels valors normals:

  • Analítica hormonal entre el tercer i el cinquè dia del cicle normal.
  • Histerosalpingografia: trompes permeables amb un bon pas de contrast a la cavitat peritoneal.
  • Ecografia: úter de morfologia regular, sense la presència de miomes ni pòlips, i amb un recompte de fol·licles antrals superior a 5 i una línia endometrial regular i homogènia.
  • Seminograma: recompte espermàtic i mobilitat normals dels espermatozoides.

Com es tracta?

El tractament al qual es recorre en primer lloc la inseminació. Si la pacient té menys de 37 anys, es realitzen quatre cicles d’inseminació i, si supera els 37 anys, només dos cicles. La possibilitat d’aconseguir un embaràs en el total dels quatre cicles és del 25 %.

Quan la inseminació no dóna resultats, la següent tècnica que s’utilitza és la fecundació in vitro, que serveix de tractament i també de diagnòstic sobre possibles problemes de fertilització. La taxa d’embaràs amb FIV depèn de l’edat dels dos membres de la parella.

Possibles efectes no desitjats d’aquestes tècniques són l’embaràs múltiple, l’avortament, la hiperestimulació ovàrica i l’embaràs ectòpic.