Avortaments de repetició

Quina n’és la freqüència?

Els casos d’avortaments clínics se situen al voltant del 15 %. Quan la dona ja ha tingut un avortament prèviament, aquesta possibilitat augmenta fins al 18 %, i quan se n’han donat dos o més casos previs arriba al 25-30 %.

La comunitat científica no ha determinat exactament quan iniciar l’estudi dels avortaments de repetició. Això no obstant, tenir un 25 % de possibilitats d’un nou avortament després de dos avortaments previs i saber que esperar-ne un tercer tampoc ajudarà a descobrir-ne la causa, és un motiu suficient per realitzar l’estudi específic en aquelles parelles que hagin patit dos o més avortaments.

Per què es tenen avortaments recurrents?

Hi ha diferents factors que poden influir en l’aparició d’avortaments de repetició:

  • Factors genètics: després de realitzar un estudi, en un 5 % de les parelles que tenen avortaments de repetició es detecta algun problema cromosòmic en el cariotip d’algun dels membres que ambdós desconeixien. Per aquest motiu, incloem en l’estudi de la parella l’anàlisi del cariotip abans de realitzar el tractament de fecundació in vitro.
  • Factors anatòmics: les alteracions uterines, ja siguin adherències que es formen a l’úter a vegades com a conseqüència de raspats anteriors; miomes, o septes, poden ser la causa d’avortament. Es considera que la possibilitat de tenir un fill després de la solució del problema anatòmic arriba al 70-85 %.
  • Factors endocrins: l’obesitat, la síndrome de l’ovari poliquístic o els nivells alterats d’hormones tiroides o de glucosa també són elements de risc.
  • Trombofílies: dins d’aquest grup s’inclouen una sèrie de patologies de la coagulació sanguínia que predisposen a la trombosi. Si els trombes es produeixen durant la formació de la placenta, això pot causar avortaments de repetició.
  • Factors immunològics: la immunitat materna és fonamental en el moment de la implantació. Si aquesta resposta immune no té lloc —si l’organisme reacciona contra l’embrió en lloc de protegir-lo—, també hi poden haver avortaments de repetició.
  • Factor masculí: l’edat del baró —quan supera els 45-50 anys— és un altre possible desencadenant d’avortaments de repetició (més fragmentació de l’ADN dels espermatozoides és una causa d’avortaments recurrents).

Quin estudi s’ha de realitzar a aquestes parelles?

Tenint en compte tots els factors que poden influir en els avortaments de repetició, aquestes són les proves que es poden sol·licitar:

  • Determinació dels cariotips en sang perifèrica dels dos membres de la parella.
  • Proves d’imatge per descartar alteracions uterines: histerosalpingografia, ecografia o histeroscòpia (a vegades són necessàries altres proves com la ressonància magnètica).
  • Analítica completa per descartar els factors endocrins, immunològics i les trombofílies (incloses mutacions genètiques).
  • Determinació del grau de fragmentació de l’ADN espermàtic, FISH en espermatozoides i, si és necessari, un estudi de meiosi (procés de divisió de les cèl·lules reproductores) en biòpsia testicular.

Quin n’és el tractament?

D’acord amb els resultats, es proposa una opció o altra: histeroscòpia quirúrgica, tractament endocrí específic per corregir les alteracions hormonals, tractament amb fàrmacs anticoagulants com l’heparina, estudi diagnòstic genètic preimplantacional dels embrions o fins i tot noves teràpies experimentals com la limfoteràpia i la gammaglobulina.

En qualsevol cas, un equip multidisciplinari (endocrinòlegs, ginecòlegs, andròlegs, psicòlegs) serà qui recomanarà el tractament a seguir més apropiat per a cada pacient.