Emocions durant el tractament

Els tractaments de reproducció assistida posen en joc gairebé totes les esferes de la vida dels pacients: la relació de parella i amb els familiars, el cercle d’amistats i la feina.

Per realitzar les diverses proves i els tractaments a vegades cal faltar al lloc de feina o a compromisos socials. La relació de parella també es pot alterar: en alguns casos, el problema uneix més els dos membres, però en d’altres els pot distanciar un possible deteriorament de les relacions sexuals, la falta de comunicació o divergència d’opinions respecte a les decisions que s’han de prendre referents als tractaments.

La dona es veu sotmesa a vaivens emocionals

A causa dels canvis hormonals derivats del tractament, la dona es veu sotmesa a vaivens emocionals més grans i tot que la seva parella. A més, segons la tècnica escollida, s’haurà de sotmetre a procediments mèdics que, malgrat que no són dolorosos i tenen cada vegada menys efectes secundaris, poden provocar por i símptomes d’ansietat. Les pacients poden tenir una sensació de pèrdua de control de les seves vides que resulta molt estressant i que entorpeix la col·laboració i comunicació amb el metge. Per aquest motiu, és molt important estar ben informades en tot moment, consultar tots els dubtes i saber què es pot fer en cada fase del tractament per tal que tot vagi bé.

Els homes són els grans oblidats

Davant d’aquestes situacions que experimenta la dona, els homes són els grans oblidats. Moltes vegades, el seu paper consisteix a donar suport emocional a la seva companya i s’obliden d’expressar els seus sentiments. Si les dificultats per aconseguir l’embaràs es deuen a un factor masculí, és fàcil que se sentin avergonyits i ferits en la seva masculinitat. És molt positiu fer-los partícips de tot el tractament per tal que no se’n sentin exclosos en cap cas.

Com afrontar les diverses fases del tractament

Qualsevol tractament implica diverses fases, al llarg de les quals els alts i baixos emocionals són difícils de manejar: l’emoció i l’esperança del començament, la frustració si el cicle s’ha de cancel·lar, l’alegria quan tot avança bé o la por als resultats negatius els dies d’espera abans d’una prova d’embaràs. En definitiva, són tractaments de caràcter cíclic, en els quals es van repetint vivències d’il·lusió i desesperança. Finalitzat el tractament, l’absència d’embaràs s’acostuma a experimentar com un dol, mentre que la gestació es pot viure amb un sentiment ambivalent d’alegria i por a l’avortament.

Quins factors poden afectar el tractament

El procés resulta més o menys estressant, també, en funció de l’entorn social de cada persona. El nivell educatiu, les creences o la cultura religiosa influiran en l’experiència de la infertilitat. En molts cercles es viu amb secretisme, els tractaments són silenciats per por que no s’acceptin i la parella es pot tancar massa en ella mateixa i perdre la relació amb amics i familiars que no comprenen el que passa.

A més, en el dia a dia s’acostumen a produir situacions difícils d’afrontar, com, per exemple, participar en converses entre amics centrades en l’embaràs o en els nens; celebrar batejos, aniversaris i dates assenyalades que recorden que el temps passa; relacionar-se amb dones embarassades o escoltar frases com “Relaxa’t i ja veuràs com et quedes embarassada”.

Cada persona respon a la infertilitat de manera diferent depenent de la seva situació particular, de les seves estratègies d’afrontament d’aquesta situació i de la seva personalitat. En tots els casos, el suport psicològic d’un professional pot ser de gran ajut.